PARADÍS OBLIDAT

A la imatge, l'actor Ramón Madaula i Marta Calvó.
A la imatge, l'actor Ramón Madaula i Marta Calvó.

Paradís Oblidat va ser el primer text sorgit del Projecte T-6 creat pel Teatre Nacional de Catalunya. L’obra, dirigida per Carlota Subirós, explora els mecanismes de l’ambició i l’obsessió pel poder i els diners. Sergi Belbel, coordinador del T6, va definir el text de Plana com "un pas endavant en la crítica àcida del materialisme i la manca d'afecte de les relacions humanes". És a dir, seguint la línia del seu anterior text La dona incompleta, però, com ja és característic de Plana, amb una escriptura totalment innovadora en la forma.


Sinopsis de l'obra

Un matrimoni al final de les seves vacances en una illa del Carib i un desconegut que s'apropa. Dos amics que treballen a Ginebra i que troben un objecte abandonat en un parc públic... Un alt executiu a Nova York que planteja als seus socis l'evasió de capital. El Paradís oblidat és una obra sobre la idea del viatge i de la recerca de la felicitat encarnada en els «paradisos» que els personatges es fabriquen com a motors de la seva existència.


Crítiques i notícies

“Lo interesante de Plana es un su talento como dialoguista, la forma cómo va tejiendo, en los diálogos, los temas que le interesa desarrollar., en este caso, especialmente el de la riqueza en el capitalismo moderno, el de la forma en que la codicia lo contamina todo y convierte la vida del hombre en un desierto emocional.”
Pablo Ley, El País.

“Las piezas teatrales de David Plana son una maravilla, una de las diversiones más inteligentes y estimulantes que se le puedan proponer actualmente a un espectador”.
J.A. Aguado, Diari de Terrassa.

“L’autor condensa en una breu ficció tota una cultura social. Enfrontar-se a aquest mirall és una sensació terrible. Cada escena es converteix en un revulsiu que s’eleva sobre el seu propi misteri, sobre el seu significat en el conjunt de l’obra”.
Juan Carlos Olivares, Avui.

“Dels quatre  fragments resultants, els tres primers funcionen com a contes dialogats independents que giren a l’entorn d’un mateix registre dramàtic (la cobdicia aniquiladora), per cobrar un paradoxal sentit en l’última escena, que dóna títol a l’obra i coherència al conjunt. És llavors quan s’ofereixen les claus per reconstruir la faula i es gaudeix del momentani desconcert provocat per l’aparició de diversos fantasmes. Hàbil manipulador, Plana extreu amb limpidesa el conill del copalta.”
Artur Pascual, Avui.


Fotos de l'espectacle